La patum és una festa que es celebra a la ciutat de Berga durant la setmana de Corpus. Els orígens d'aquesta festa tenen a veure amb les processons de Corpus. En aquestes processons s'integrava un seguit d'escenificacions que tenien com a objectius principals l’educació i la moralització d’aquells qui observaven el seguici. Aquestes escenificacions, amb el pas dels anys, anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble. Aquestes mostres festives que prenien part en la Processó derivaren posteriorment en la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament.
Així arran de la processó de Corpus s'esdeveniren dos actes clarament diferenciats: la Processó pròpiament dita, venerant el Santíssim Sagrament i l'església catòlica, i la Bulla, amb un caràcter purament civil i laic i destinada a honorar i homenatjar les autoritats civils. Aquesta bulla és la que amb els anys s'ha anomenat LA PATUM
dilluns, 28 de desembre del 2009
Comparses
La Patum dura cinc dies, dimecres i dissabte és passacarrers i dijous, divendres i diumenge és fa a la plaça Sant Pere.
Les compareses que configuren la festa es reparteixen en els diferents dies, les guites, les maces i els gegants surten tant als passacarrers com a la plaça però els turcs i cavallets, l'àliga, els nans vells, els nous i els plens només els podem veure a la plaça Sant Pere. Clicant sobre els noms de les diferents comparses apareix un vídeo per poder-les veure.
EL TABAL
No el podem considerar una comparsa de la Patum. És el que el seu nom indica, un tabal que porta el ritme a totes les músiques de la festa.
ELS TURCS I CAVALLETS
És la primera comparsa que apareix a la plaça Sant Pere, en els seus orígens representava una lluita entre quatre turcs i quatre cavallers cristians que sempre guanyen.
LES MACES És la segona comparsa a la plaça, representa una lluita entre el bé i el mal o entre àngels i dimonis. Està formada per vuit diables que porten les maces de fusta i dos àngels, un d'ells representa a Sant Miquel, els quals acaben guanyant la batalla. Durant la patum trobem dos balls diferents de les maces, a la Patum de lluïment, al mig dia ballen al so de la música, en canvi a la patum de la nit les maces ballen al so del tabal.
LES GUITES
Aquesta comparsa està formada per dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa i cap de drac: La guita grossa i la Guita xica o boja. Aquestes guites porten tres fuets a la boca i persegueixen als assistent a la festa al ritme del so del tabal.
L'ÀLIGA
És una bèstia amb forma d'àliga la qual simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia. És el ball més coreogràfic i musical de la patum.
ELS NANS VELLS
Són quatre caps grossos amb barrets de tres puntes i llargues perruques que representen quatre homes. Ballen, acompanyats d'unes castanyoles, les mateixes melodies que els gegants.
ELS GEGANTS
Berga té dues parelles de gegants, els vells (1866) i els nous(1891), dansen adaptacions de cançons populars o cançons fetes per autors berguedans.
ELS NANS NOUS
Dues parelles de caps grossos, una jove i una vella que dansen una cançó molt juganera.
ELS PLENS
Aquesta comparsa només és representa a la plaça Sant Pere a la nit, és el moment culminant de la Patum. Són cent diables plens de foc. S’apaguen els llums de la plaça i, saltant als acords d’una música, s’encenen els mil fuets que duen, la plaça de Sant Pere sembla convertir-se en un autèntic mar d'espurnes.
EL TIRABOL És el final de la festa, el tirabol el formen les guites, els gegants. Dansen, al ritme del tabal, un seguit de cançons anomenades els tirabols.
Les compareses que configuren la festa es reparteixen en els diferents dies, les guites, les maces i els gegants surten tant als passacarrers com a la plaça però els turcs i cavallets, l'àliga, els nans vells, els nous i els plens només els podem veure a la plaça Sant Pere. Clicant sobre els noms de les diferents comparses apareix un vídeo per poder-les veure.
EL TABAL
No el podem considerar una comparsa de la Patum. És el que el seu nom indica, un tabal que porta el ritme a totes les músiques de la festa.
ELS TURCS I CAVALLETS
És la primera comparsa que apareix a la plaça Sant Pere, en els seus orígens representava una lluita entre quatre turcs i quatre cavallers cristians que sempre guanyen.
LES MACES És la segona comparsa a la plaça, representa una lluita entre el bé i el mal o entre àngels i dimonis. Està formada per vuit diables que porten les maces de fusta i dos àngels, un d'ells representa a Sant Miquel, els quals acaben guanyant la batalla. Durant la patum trobem dos balls diferents de les maces, a la Patum de lluïment, al mig dia ballen al so de la música, en canvi a la patum de la nit les maces ballen al so del tabal.
LES GUITES
Aquesta comparsa està formada per dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa i cap de drac: La guita grossa i la Guita xica o boja. Aquestes guites porten tres fuets a la boca i persegueixen als assistent a la festa al ritme del so del tabal.
L'ÀLIGA
És una bèstia amb forma d'àliga la qual simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia. És el ball més coreogràfic i musical de la patum.
ELS NANS VELLS
Són quatre caps grossos amb barrets de tres puntes i llargues perruques que representen quatre homes. Ballen, acompanyats d'unes castanyoles, les mateixes melodies que els gegants.
ELS GEGANTS
Berga té dues parelles de gegants, els vells (1866) i els nous(1891), dansen adaptacions de cançons populars o cançons fetes per autors berguedans.
ELS NANS NOUS
Dues parelles de caps grossos, una jove i una vella que dansen una cançó molt juganera.
ELS PLENS
Aquesta comparsa només és representa a la plaça Sant Pere a la nit, és el moment culminant de la Patum. Són cent diables plens de foc. S’apaguen els llums de la plaça i, saltant als acords d’una música, s’encenen els mil fuets que duen, la plaça de Sant Pere sembla convertir-se en un autèntic mar d'espurnes.
EL TIRABOL És el final de la festa, el tirabol el formen les guites, els gegants. Dansen, al ritme del tabal, un seguit de cançons anomenades els tirabols.
Partitures de la patum
ELS TURCS I CAVALLETS 
LES MACES 
BALL DE L'ÀLIGA 
ELS NANS VELLS Nans vells I Nans vells II Nans vells III 
ELS GEGANTS Ballet vell dels gegants Ballet El ballet d'Alp La gaita gallega El ballet de gironella Les noies maques La dansa de Falgars A la torre xica L'Espunyolet Un pobre pagès Ball de Gegants I Corpus de 1927 
ELS NANS NOUS 
ELS PLENS 
ELS TIRABOLS Tirabou Vals-Jota El Patumaire La Patumaire Ella s'ho pensa
Les lletres
Segons Mn. Josep Armengou i Feliu, (1910-1976), no posseïm cap melodia de la Patum amb lletra pròpia. Les tonades de la Patum són genuïnament melodies de dansa, no de cançó.
També cal dir que la gent ha anat empeltant algunes lletres fragmentàries a les melodies de la Patum:
ELS TURCS I CAVALLETS
A la roca el sol hi toca
a la roca el sol hi neix;.
més m’estimo la xicota
que una bossa de diners.
L’ÀLIGA
Ai, Peret, si en balles l’Àliga
al davant de l’hospital...
ELS PLENS
A l’estiu i a l’hivern
els dimonis a l’infern.
A l’hivern i a l’estiu
els dimonis al caliu.
ELLA S’HO PENSA
Ella s’ho pensa que li està bé:
sembla les botes del meu celler.
Els poetes Berguedans han dedicat a La Patum bells poemes però les melodies d’aquesta no tenen lletra.
També cal dir que la gent ha anat empeltant algunes lletres fragmentàries a les melodies de la Patum:
ELS TURCS I CAVALLETS
A la roca el sol hi toca
a la roca el sol hi neix;.
més m’estimo la xicota
que una bossa de diners.
L’ÀLIGA
Ai, Peret, si en balles l’Àliga
al davant de l’hospital...
ELS PLENS
A l’estiu i a l’hivern
els dimonis a l’infern.
A l’hivern i a l’estiu
els dimonis al caliu.
ELLA S’HO PENSA
Ella s’ho pensa que li està bé:
sembla les botes del meu celler.
Els poetes Berguedans han dedicat a La Patum bells poemes però les melodies d’aquesta no tenen lletra.
Bibliografia i webgrafia
AMADES, JOAN. (1983). Gegants, Nans i altres entremesos. Palma de Mallorca: José J. Olañeta, Editor
ARMENGOU, JOSEP. (1994). La Patum de Berga. Berga: Columna Albí
CORTINA, JOAN; ESCOBET, MANEL; RUMBO, ALBERT (2001). Patum! Berga: Amalgama edicions
FARRÀS, JAUME (1986) La Patum de Berga. Barcelona: Nou Art Thor
NOGUERA i CANAL, JOSEP. (1992). Visió històrica de la Patum de Berga. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor
http://www.lapatum.cat/
http://es.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
ARMENGOU, JOSEP. (1994). La Patum de Berga. Berga: Columna Albí
CORTINA, JOAN; ESCOBET, MANEL; RUMBO, ALBERT (2001). Patum! Berga: Amalgama edicions
FARRÀS, JAUME (1986) La Patum de Berga. Barcelona: Nou Art Thor
NOGUERA i CANAL, JOSEP. (1992). Visió històrica de la Patum de Berga. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor
http://www.lapatum.cat/
http://es.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
Subscriure's a:
Missatges (Atom)